La Escuela Saavedra

Havent llegit l'article "La escuela Saavedra se resiste a morir", el passat diumenge 29 de setembre, em permeto comentar-ne alguns punts.D'entrada, trobo molt a faltar una descripció més actual de l'escola, per comptes d'un recordatori dels problemes del passat, que donen una impressió esbiaixada i falsa.
Fa sis anys que el meu fill estudia en aquesta escola i, com tantes mares i pares, puc testificar de la salubritat del centre, així com del ferm compromis educatiu del personal docent que hi treballa.
Més enllà d'aixó, l'article menciona que el Saavedra "se salva gracias a lainmigración ", com si la immigració fos una desgràcia que li ha caigut a una escola que s'enfonsa.
Doncs no senyor, no és cap desgràcia, ni molt menys!
Primer, perquè els alumnes "immigrants", a pesar que els seus pares no parlen català a casa, arriben a dominar els mateixos continguts que els alumnes d'altres escoles, a les quals no s'hi volen inscriure perquè els rebutjarien.
Segon, el més important: una escola que acull gent de diverses nacionalitats, religions, llengües, nivells socials i culturals és un centre que, en la meva opinió, prepara als alumnes per a la vida real, per comptes de tancar-los en la hipòcrita i insegura torre d'ivori dels privilegis. Tal com em va dir un dia una mare: "D'integració real i de com tractar la diferència, el Saavedra en sap molt més que altres escoles, ho practica des de fa tant de temps!".
El meu espós i jo vam escollir aquest centre perquè, justament, ens agradava la barreja de famílies que, amb o sense diners, diplomes o feina, sabien que els professors tractarien els nens amb igualtat, el valor més important que penso que s'hauria d'inculcar. Al Saavedra es treballa aquest tema cada dia sense doble moral, visquent la diferència des de dintre i no parlant de boniques teories amb paraules florides, politicament correctes.
Al Saavedra el meu fill (mig català, mig belga) veu que de fet es respecta tothom. Pregunta sobre l'arepa veneçolana, l'ús del fular que porten les dones musulmanes, el costum de menjar porc o no, la pronunciació argentina del castellà i moltes més coses que obren el seu horitzó.
Ell i els seus companys s'enriqueixen de la varietat sense oblidar-se de la cultura catalana. Creixen "amb arrels i ales".
O sigui que sí, el Saavedra és més viu que mai perquè mira endavant i no endarrera i és un exemple d'integració i de respecte quotidià, real i modèlic.