Sireneta

Sireneta, sireneta,

canta, canta:

no miris la vora

ni envegis les intrigues

d’aquesta terra.

Sireneta, sireneta,

canta, canta:

què més pots desitjar?

Tens cavall i estrella,

perles i dofins;

no donis aquests tresors

a canvi d’or.

Sireneta, sireneta,

canta, canta,

però no ho facis mai

per tombar els profans

a l’oceà de la seva ignorància.

Canta sempre per a elevar

l’esperit dels prínceps

de les ones.

Sireneta, sireneta,

canta, canta:

mai renunciïs a la teva veu

només per a ser una mitja-dona

que no pot dir paraules d’amor                       

i que ha d’amar en silenci                    

un cec ingrat.

Sireneta, sireneta,

canta, canta:

el teu cant

és la connexió directa amb el cel;

no el perdis

per un parell de cames

que et faran posar la disfressa

de la conformitat.

Sireneta, sireneta,

canta, canta,

sola o acompanyada,

no importa.

Si et quedes a la roca,

que gaudeixis de la vista,

de les gavines

i de la música que surt

de la teva ànima.