Sireneta,
sireneta,
canta, canta:
no miris la vora
ni envegis les intrigues
d’aquesta terra.
Sireneta,
sireneta,
canta, canta:
què més pots
desitjar?
Tens cavall i
estrella,
perles i dofins;
no donis aquests
tresors
a canvi d’or.
Sireneta,
sireneta,
canta, canta,
però no ho facis
mai
per tombar els
profans
a l’oceà de la
seva ignorància.
Canta sempre per
a elevar
l’esperit dels
prínceps
de les ones.
Sireneta,
sireneta,
canta, canta:
mai renunciïs a
la teva veu
només per a ser
una mitja-dona
que no pot dir paraules d’amor
i que ha d’amar en silenci
un cec ingrat.
Sireneta,
sireneta,
canta, canta:
el teu cant
és la connexió
directa amb el cel;
no el perdis
per un parell de
cames
que et faran
posar la disfressa
de la
conformitat.
Sireneta, sireneta,
canta, canta,
sola o
acompanyada,
no importa.
Si et quedes a la
roca,
que gaudeixis de
la vista,
de les gavines
i de la música
que surt
de la teva ànima.
